A finals del segle XI i durant tot el segle XII la decoració de gran part de les esglèsies romàniques dels Regnes Hispànics Cristians es caracteritza per presentar repertoris de temes musicals sacres i profans susceptibles d’una tipificació. Una anàlisi inductiva d’aquestes temàtiques, molt sovint juxtaposades amb finalitats adoctrinants, ens permet formular hipòtesis sobre la seva funció penitencial i admonitòria a partir de la confrontació al·legòrica entre el Bé i el Mal. L’heteroglosia d’aquest discurs que es manifesta en imatges musicals diabòliques vers imatges musicals celestials, converteix aquestes temàtiques en un suggerent objecte d’estudi intertextual. Llegir més ...