VICENS, Francesc: "Bibliografia musical a les Illes Balears. Període 2001-2004. L’estat de la qüestió", Lluc: revista de cultura i d'idees 843 (2005),p.25-30 

 

L’emergent interès per la investigació musical a les Illes Balears s’ha vist impulsada aquests darrers anys per un alt nombre de publicacions. La bona predisposició del món editorial, la formació de noves generacions de professionals de la musicologia i l’interès suscitat pels investigadors, tant d’aquí com de fora, pel món musical illenc està possibilitant la creació de les primeres premisses per a la  configuració d’un panorama disciplinar que pugui assumir  l’àmbit de la cultura musical. Tot i que, a hores d’ara estam en procés de gestació de la disciplina, ja podem parlar d’una aportació significativa pel que fa a la infrastructura cultural dels estudis musicals en termes d’insularitat.  Per això, la raó de ser d’aquest estat de la qüestió és fer una revisió crítica de les aportacions relatives a la investigació musical que ha vist el període 2001-2004. 

1. Obres de referència i consulta.

-         The New Grove’s Dictionary of Music and Musicians, a cura d’Stanley Sadie, London: Mac Millan, 2001

Com a punt de partida ens hem situat a la darrera edició ampliada i actualitzada d’aquesta obra que esdevé la referència de tota la comunitat científica internacional de la disciplina musicològica. Antoni Pizà coordinà les aportacions relatives a la música balear i impulsà la creació, l’actualització i la incorporació de noves entrades de músics illencs (Alís, Capllonch, Guerau, Lliteres, Marquès, Thomàs,...). Simultàniament s’han publicat tres obres de consulta, no específiques de l’àmbit balear però amb continguts d’utilitat que amb resultats diferents han suposat una aposta significativa pel que fa a les línies d’historiografia musical:

-                 Història de la música catalana, valenciana i balear, a cura de Xosé Aviñoa, Barcelona: Edicions 62, 2000-2001.

-                 Gran enciclopèdia de la Música, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001.

Amb pretensions divulgatives, aquestes dues obres constitueixen un intent de cohesió de la història de la música dins l’àmbit de la cultura catalana; en gran part, ha suposat una articulació dels materials editats ja existents i de manera puntual s’ha promogut la incorporació de noves aportacions relatives a la música tradicional i als principals centres de gestió i investigació musical a les Illes. Tot i que l’espai dedicat a les Balears és en molts de casos testimonial, esdevenen dues obres on poder fer una primera consulta.

-                 Diccionario de la música española e Hispanoamericana a cura d’Emilio Casadres, Madrid: SGAE, 1999-2001.

Tot i que és una obra de generosa delimitació geogràfica i cronològica, dedica un gran nombre d’entrades relatives al nostre àmbit cultural i delimiten un marc de referència significatiu. En aquesta obra  hi trobarem des d’una visió general del panorama històrico musical de les Illes Balears i una relació significativa dels principals músics i compositors insulars de totes les èpoques. Aquesta obra ha suposat un bon esforç de síntesi on cal destacar la relació bibliogràfica exhaustiva que acompanya totes i cada una de les entrades.

2. Eines de treball: bibliografia i documentació

El Centre de Recerca Històrico-Musical de Mallorca (actualment a Campanet i amb futura seu a A.C.A., Búger) esdevé un dels espais més  actius a nivell de publicacions específiques. Aquests darrers quatre anys s’han publicat obres de caràcter funcional i d’infrastructura cultural que esdevenen eines indispensables pels investigadors: des de relacions de música impresa i manuscrita, llistats bibliogràfics, fitxes biogràfiques, edició i organització de documents, etc.. Amb pretensions exhaustives al marge d’ anàlisis històrics i de perspectiva crítica hem de mencionar les següents obres:

-                 ROSSELLÓ, R. & PARETS, J., Notes per a la Història de la Música a Mallorca, Campos: Roig i Montserrt, 2003-2004, IV toms.

Aquesta obra és el fruit d’anys de buidatges duts a terme pels diferents arxius parroquials de Mallorca dels autors on es recullen les referències específiques del món musical mallorquí des dels primers documents del segle XIII i XIV fins al segle XX.

-                 BOVER, J. & PARETS, J. Baleàrica 2. Música impresa (Bibliografia de la música impresa de compositors balears, de tema balear o editada a les Illes Balears 1506-1996, Palma de Mallorca: Miquel Font, 2002.

Aquí se’ns presenta un registre rigorós de tota la bibliografia relacionada en temes musicals balears. Des de música impresa fins a assaig. Hi és tot. Però tant per temàtica, autor, compositor o títol podem actualitzar totes aquelles edicions sobre un tema determinat mitjançant aquesta útil eina de treball.

-                 Trobada de Documentalistes Musicals de Mallorca,  Palma de Mallorca: Fundació ACA i Centre de Recerca Històrico Musical de Mallorca, 2001-2003, III toms

Durant aquest espai de temps s’han publicat els toms VIII,IX i X ; tenen una cabuda àmplia tant pel que fa a la temàtica com al nivell intel·lectual de les aportacions que contenen  aspectes musical de les Illes. Destacam un nombre significatiu de comunicacions que fan referència a documents inèdits i a treballs en fons documentals. Catàlegs:

-         AADD., “L’arxiu musical de Llorenç Morey i Ferrer (1915-1974), VIII Manacor (2001) pp.: 161-180

-         BOVER, J. & PARETS, J., “ Bibliografia de Joan Maria Thomàs: Música Impresa”, Manacor, VIII, (2001) pp.: 181-194

-         COSTA, C., “Discografia de les cançons i balls populars en 78,45 i 33 r.p.m.”, Palma (2003) pp.: 143-196

-         ESTEVE, J., - MENZEL, C., “Els impresos Musicals conservats a Mallorca”,  VIII  Manacor (2001) pp.: 123-132

-         MIR, J.M., “Catalogación de los instrumentos cordófonos pertenecientes a la colección de instrumentos musicales del Centre de Recerca i Documentació Històrico Musical de Mallorcay a la Parroquia de Santa Maria de Sineu” Palma, X, (2003), pp: 53-70

-         ROSSELLÓ, B., “Rafel Vich Bennàsser i les notes manuscrites als marges de les partitures”, Muro, IX, (2002) pp.: 257-264

Edició de documents:

-         GILI, A., “Una societat musical en el segle XV”, Manacor, VIII (2001) pp.: 147-151

-         ROSSELLÓ, R., “De Organis”, Manacor (2001) pp.: 51-58 / “De Organis II”, Muro, IX, (2002) pp.: 117-126 / “Tomàs Armengual, violer”, Manacor, VIII (2001) pp.: 133-146

-         LLADÓ, Mª. (coord.),  Anuari Musical de les IIBB 2000 , Palma: Documenta Balear – Govern de les II BB, 2001

Aquesta darrera publicació ens deixa constància de tota l’activitat musical portada a terme en relació a la programació de festivals, sales de concerts i auditoris, edicions discogràfiques i grups de les Illes Balears durant l’any 2000. La naturalesa del conjunt de totes les obres relacionades en aquest apartat no intenten narrar cap història conformant-la en un relat únic, sinó que deixen les porten obertes a futures narracions que es podran contextualitzar,  avaluar i articular a partir dels continguts que presenten.

3. Biografies de músics i compositors

Aquests darrers anys, el gènere biogràfic ha estat un dels més prolífics a l’hora de motivar investigacions, la relació de monografies que ve a continuació ho demostra:

-         AADD., Antoni Puig (1806-1915), Palma: Govern de les Illes Balears, 2004

-         CARBONELL, X., - FIOL, P., Miquel Tortell i Simó, sacerdot i organista, Muro: Ajuntament de Muro i Consell de Mallorca, 2002

-         MAIMÓ, J., Bernat Julià i Rosselló, una personalitat original i creativa, Palma de Mallorca: Ajuntament de Felanitx, 2001

-         MIR, A., & PARETS, J., Isaac Albéniz a Mallorca, Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 2004

-         PIZÀ, A., Antoni Literes introducció a la seva obra, Palma de Mallorca: Documenta Balear, 2002

-         TORRES, F,X., Música i músics a l’Eivissa dels segles XVI, XVII I XVIII, Consell d’Eivissa i Formentera, 2001-2002

Cada una d’aquestes referències respon a criteris divulgatius tot i que algunes mostren un excel·lent treball de recerca i d’anàlisi exhaustiu com el que veiem a les biografies de Baltasar Moyà, Antoni Lliteres o Miquel Tortell; el conjunt de les aportacions mostra una tendència favorable pel gènere biogràfic que en alguns casos pretén ser un homentage en vida (Bernat Julià) o una tasca divulgativa (Guerau, Albéniz) molt ben documentada. A més a més, l’existència de tot un seguit d’articles i fulletons que contribueixen a la conformació del panorama musical dels músics illencs, verifiquen aquest interès per estudiar i divulgar el fet biogràfic.

-         ALBO, J., “La carrera musical de un menorquín en Nueva York: Claudio Grafulla (1812-1880)” a Trobada de Documentalistes... , Manacor, VIII, (2001) pp.: 241-266.

-         CARBONELL, X., “Plagueta de Jaume Tortell a l’arxiu parroquial de Muro” a I Jornades d’estudis locals, Muro, 17-18 de novembre, Ajuntament de Muro (2004) pp.: 325-332

-         JUAN, V., Mn. Pere Josep Matas i Bover, director de cor i compositor (1934-1998). Pinzellada biogràfica, Sa Pobla: Edicions de l’Ajuntament de Santa Maria del Camí, 2001

-         OLIVER, M. & PARETS, J, “Sebastià Oliver Pujol, músic” a III Jornades d’Estudis Locals a Marratxí, Ajuntament de Marratxí (2002) pp.: 215-224

-         PIZÀ, A., “Berlín era una festa” a Lluch (2004) pp.:

-         Homenatge al músic Miquel Mut i Ballester, Llucmajor: Ajuntament de Llucmajor, 2003

-         REUS, G., XI Nit bielenca: Homenatge al Compositor M. Bartomeu Ballester Montserrat , Campos, Búger, 2001

-         ROSSELLÓ, R., Les tres estades del pianista Albéniz a Mallorca segons la premsa, Apèndix II del 4rt volum de les Notes per a la Història de la Música a Mallorca, Campos: Roig i Montserrat, 2004, pp.: 181-220

Finalment volem citar una obra que tot i no tenir una voluntat biogràfica deixa constància de les principals agrupacions i de les seves trajectòries que han passat per l’escenari del Festival de Música de Pollença en el període 1962-2001:

-         MERINO, F., Festival de Pollença 1962-2001 Un majestuós vol d’àguila, Palma: Ed. De Turisme Cultural, 2001

4. Música escènica:

Aquests darrers quatre anys s’han vist algunes publicacions de diversa consideració que juntament amb algunes activitats intel·lectuals relacionades directament amb el món de l’òpera denoten un interès creixent cap a la música escènica:

-         AA.DD., “ Notícies musicoteatrals extretes del setmanari manacorí “Voz y voto (1931-1936)”” a Trobada de Documentalistes..., Muro, IX,  (2002) pp.: 215-230

-         VICENS, F.,  “La primera temporada d’òpera del teatre Líric a través de les pàgines del Diari “Última Hora”” a Trobada de Documentalistes... Muro, IX,  (2002) pp.: 231-246.

Però des d’una perspectiva més àmplia hem de destacar tres aportacions relacionades amb el món de l’òpera a Menorca i de la seva tradició musical en el camp del gènere líric:

-         AMENGUAL, B. & PIZÀ, A., Bravo Joan Pons! L’univer del baríton a Nova York, Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear, 2002

-         HERNÁNDEZ, F., El teatre Principal I. L’òpera a Maó, Maó: Ajuntament de Maó – IME, 2001

-         MERCADAL, D., Teatro Principal de Mahón 1829-2001, Sant Lluís, 2001

La primera publicació ens ofereix la part de la carrera del baríton Joan Pons transcorreguda al Metropolitan Opera de Nova York durant la dècada 1988-1997 des d’una publicació a la vegada rigorosa, ben documentada i atractiva.  Amb un seguiment acurat del seu dia a dia a la gran metròpoli el resultat és una aproximació al món d’un dels escenaris més afamats del món de la lírica romàntica italiana des de la perspectiva d’un dels seus protagonistes. Les altres dues publicacions són una primera aportació des del punt de vista històric a la lírica menorquina des d’un seguiment de tota l’activitat escènica d’aquest escenari

5. Bandes de música

Un altre dels temes que s’ha vist amb la necessitat de ser investigat a partir de primeres incursions molt substancioses ha estat del món de les bandes i tots els elements musicals i extramusicals que les envolten. Les aportacions fetes fins ara tenen un caire suggeridor i plantegen un panorama favorable a pròximes investigacions de caire contextual i generalístic. Les aportacions d’aquests darrers anys són:

-         CLADERA, J.A., “La banda de música de Búger (1910-1939)” a XIX Jornades d’Estudis Locals, Mallorca (2001) pp.: 445-449

-         ESTEVE, J.J., La música d’un temps. Baltasar Moyà (1861-1923), Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear, 2002

-         ESTEVE, J., XII Nit Bielenca: Homenatge al compositor Baltasar Moyà, Capdepera-Palma (1861-1923), Búger, 2002

-         RAMIS, A., “La banda de música de Llorito. Notes per a la Història I” a Trobada de Documentalistes..., Manacor, VIII, (2001) pp.: 205-234

-         TORRES, J.A., “120 anys de xarangues i bandes de música a Eivissa”  a Trobada de Documentalistes..., Manacor, VIII, (2001) pp.: 195-204

-         Faristol (Revista de la Federació Balear de Bandes de Música i Associacions Musicals). Articles de Joan Parets i J. Esteve sobre la història de les Bandes de Música a les Balears, publicades al llarg del 2001 

6. Cant coral

El perfil general de les publicacions relatives al moviment coral que ha vist el període que ens ocupa ha tingut principalment un caire d’homenatge o commemoració d’entitats corals illenques. La primera ha estat en motiu dels 25 anys de la fundació de la Coral Universitat de les Illes Balears; és una publicació entranyable que des dels seus principals protagonistes recorren la història de l’entitat des dels seus inicis fins a l’actualitat:

-         AADD., Coral Universitat Illes Baleares XXV anys 1976-77 / 2001-02, Palma de Mallorca: UIB, 2003

A més a més, hem de destacar l’article del seu director J. Company titulat El Cant Coral a les Illes Balears que des de la Renaixença musical traça un recorregut analític de les principals aportacions al moviment coral des d’Antoni Noguera a Joan Maria Thomàs, passant pel moviment orfeonístic.   Dins aquesta línia també tenim la publicació homenatge dels primers deu anys del cor Ciutat d’Eivissa;

-         TORRES , J.A., Xè Aniversari del Cor Ciutat d’Eivissa. Centenari del moviment coral a Eivissa 1904-2004, Eivissa: Ajuntament d’Eivissa, 2004

Acompanyat d’un estudi cronològic del món coral a l’Illa Pitiüssa. I finalment mencionem dues comunicacions que des d’una perspectiva historiogràfica ens narren la història de dues entitats musico - corals  mallorquines:

-         AADD., “Capella Teatina, representada per Bartomeu Rosselló Monserrat” a I Jornades d’estudis de Felanitx, Ajuntament de Felanitx (2001) pp.: 145-159

-         GILI, A., “La Fundació de la Confraria de Santa Cecília” Trobada de Documentalistes... Palma, X, (2003), pp.127-136

7. Música tradicional

Aquest apartat fa referència a totes aquelles publicacions que centren l’objecte d’estudi en les manifestacions musicals no acadèmiques. En primer lloc hem de parlar de tres publicacions que fan referència a la part lúdica del món musical infantil:

-         AADD., La cançó tradicional a Capdepera, Palma: Documenta Balear – Ed. Ajuntament de Capdepera, 2003

-         ESTRADES, D., - SERRANO, A., Jocs i moixonies, Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear, 2001

-         MUNAR, F., Jocs de matances, Palma de Mallorca: Edicions Documenta Balear, 2003

Les dues primeres, tot i que les tres obres són reculls de cançó tradicional, s’estenen més en l’àmbit del joc i de la cançó infantil. Així i tot, aquestes tres obres configuren un corpus cançonístic que s’afegeix a l’extens llistat bibliogràfic de reculls orals editats anteriorment. Centrant l’objecte d’estudi en les cançons de tradició oral hem de destacar l’edició del volum relatiu a les missions de recerca de Baltasar Samper a Mallorca el mes d’agost de 1930; és el XIIIè volum de la col·lecció de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya

-         MASSOT I MUNTANER, J., Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Memòries de Missions de Recerca) per Joan Amades i Baltasar Samper, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003)[1].

Una altra publicació que convida a reflexionar sobre les dicotomies existents entre les músiques de tradició culte i popular és la monografia de

-         VICENS, F.,  El Cant de la Sibil.la a Mallorca (un fenomen emergent), Palma: Documenta Balear, 2004

Finalment mencionem dos articles que són una aplicació del mètode etnomusicològic aplicat al fenomen actual de les xeremies que des d’un punt de vista holístic explica l’objecte d’estudi des d’una perspectiva extramusical

-         SUREDA, A.Mª., “Les xeremies al segle XXI: una visió etnomusicològica” a Trobada de Documentalistes... Muro, IX, (2002) pp.: 291-310 / “El carter Vell de Santa Eugènia, flabiol i xeremies” a Trobada de flabiolaires, Arbúcies, 2004

També hem de mencionar dues publicacions relacionades amb els balls tradicionals: en primer lloc un homenatge als deu anys d’existència del grup de ball de bot Xaloc Música:

-         AADD.,  Música a Sa Plaça. Xaloc Música. Vent càlid del sud-est, Llucmajor: Edicions Documenta Balear, 2002

Aquesta publicació recull les opinions i les experiències de les persones que han protagonitzat el creixent moviment del ball de bot a Mallorca. I finalment, una segona publicació

-         LLOMPART, G., La dansa dels Cavallets de Llucmajor, Llucmajor: Ed. De l’Ajuntament de Llucmajor, 2001 (pregó de fires).

8. Organologia

En primer lloc hem de fer esment dels Simposium i Jornades Internacionals de l’orgue històric de les Balears, Palma de Mallorca: Fundació ACA i Centre de Recerca Històrico Musical de Mallorca, 2001-2003, que es venen realitzant des dels anys noranta. Aquests són els mateixos exemplars de les Trobades de Documentalistes Musicals (VIII-X). Les jornades d’aquests darrers anys relatives a l’organeria les podem agrupar per temes d’interès en: aspectes històrics, aspectes organogràfics, organers i aspectes al voltant del món dels orgues. D’aquesta relació destaquem els estudis de

-         JULIÀ,G., “Els orgues de Josep Casas i Soler de Ciutadella de Menorca”, Muro, IX, (2002) pp.: 103-116

-         MULET,A., “De Jaume Febrer a Josep Barceló: cinc segles dels orgues de Mallorca” Manacor, VIII, (2001) pp.: 35-50

També hem de citar les publicacions divulgatives que es van sumant al llistat de folletons d’orgues de les Illes. Hem d’afegir la de

-         MULET, A. & PARETS, J.,  L’orgue de la parròquia de Lloseta, Lloseta: Es Morull, 2001

I finalment hem de citar l’obra que a partir d’un catàleg complet ens proposa un recorregut amb text i imatge pels orgues de Mallorca amb el seu pertinent estudi descriptiu i històric.

- MULET, A. & REYNÉS, A. & GONZÁLEZ, J., Orgues de Mallorca, Barcelona: Olañeta editor, 2001

De la col·lecció so de guitarra tenim els núm. corresponents a la tercera i quarta entrega.:

-         MIR, A., - PARETS, J., La guitarra a Mallorca i els seus constructors, Mallorca: Bardolet, Mir, Parets, 2001 / La guitarra a les Balears i els seus constructors, Mallorca: Mir, Parets, 2004 

9. Iconografia Musical

La imatge plàstica dels instruments musicals ha esdevingut una font de gran interès per l’organologia. La recent publicació de l’estudi de X. Carbonell amb fotografies de D. Murray:

-         CARBONELL, X., - MURRAY, D., La Imatge de la Música en les Illes Balears, Palma de Mallorca: Olañeta, 2004

Aquesta obra deixa coberta una part dels estudis iconogràfics a Mallorca; a partir del catàleg i l’anàlisi descriptiu de gairebé totes les imatges de temàtica musical localitzades a Mallorca i des d’un criteri cronològic s’identifiquen els instruments. A més a més hem de citar dos articles, tot i que el seu contingut estigui inclòs al primer llibre:

-         CARBONELL, X., “ Portes de sarja pintades en els orgues mallorquins dels segles XV i XVI” a Simposium i Jornades Internacionals... Muro, IX, (2002), pp.: 127-132

-         ESTEVE, J.-MENZEL, C., “Iconografía musical de los siglos XIV y XV en la catedral de Mallorca” a Music in Art (International Journal for Music Iconography) XXVII, núm. 1-2, 2002, pp.: 68-78

10. Pensament crític i crítica musical

-         PIZÀ, A., El doble silenci: reflexions sobre música i músics, Palma: Edicions Documenta Balear, 2003

És l’edició en format llibre de les col·laboracions que el musicòleg Antoni Pizà feu al Diari de Mallorca de manera habitual entre el 2000 i el 2003 a la columna titulada “Dislocacions”. “Són escrits – en paraules de l’autor-  que representen les meves reaccions, o respostes per escrit, a diferents fets musicals: edicions de discos i llibres, celebracions i aniversaris, músics admirats i músiques admirables, rutines, convencions i vicis del món musicals, manies meves, idées fixes, etc.”

-         PUIGSERVER, M., La obra de Chopin en Mallorca, Pamplona: Serie Estética y Teoría de las Artes. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, 2003.

Aquesta publicació posa en tela de judici tot allò que s’ha afirmat en relació a la pressumpte producció musical de Chopin durant la seva estada a Valldemossa. Des d’una perspectiva crítica justificada per una metodologia d’anàlisi musical molt acurada revisa les principals hipòtesis de datació en l’obra de Chopin a Mallorca. 

11. Materials didàctics

-         BARCELÓ, B., La gènesi de la inteligència Musical en l’infant, Barcelona: DINSIC Publicacions musicals, 2003, Manuals Universitàris, núm. 1 i Psicología de la conducta musical en el niño, Palma: UIB, 2003

-         PROHENS, J., Ensenyament de la Músic a Felanitx. Escola Pare Aulí, Felanitx: Centre Cultural de Felanitx – Ajuntament de Felanitx, 2003

Valoració

Les publicacions sobre temes musicals a les Balears que ha vist el període 2001-2004 ha suposat una aportació significativa pel món de la cultura illenca. De tot aquest conjunt de publicacions hem de destacar les relatives a bibliografia i documentació ja que esdevenen un suport i una infrastructura immillorable  per abordar el fet social i històric de la música a les Balears. Tot i els intents de les principals obres de referència la creació del marc i del context sociocultural per a una història de la música a les Illes és una tasca que resta per fer. Conseqüència d’aquest fet és el nombre considerable d’estudis locals que esdevenen parcel·les aïllades del seu marc històric general quedant  desubicades del seu marc de referència. Sense cap voluntat de desqualificar les aportacions localistes fetes fins ara (que en moltes ocasions s’autolegitimen per la metodologia emprada i els bons resultats obtinguts), veim que la necessitat de crear aquest marc de contextualització esdevé una primera prioritat.  Això ens hauria de dur a reflexionar sobre cap a on s’han d’orientar els pròxims estudis aprofitant l’avinentesa  dels centres i equips de recerca ja existents i la sensibilitat de les institucions per finançar projectes. En aquesta bibliografia sobre temes musicals dels darrers quatre anys trobem algunes publicacions que poden esdevenir pautes de referència i models metodològics a tenir en compte per avançar cap el futur de la musicologia balear, no només des d’una perspectiva històrica sinó també des d’un posicionament social crític.

---